Línies
vermelles? remarquem-les!
Diu l’església
que dialogarà amb el Govern espanyol “des del respecte a la Constitució”. Ja
nomes ens quedava per veure que la Carta Magna passa per davant dels texts
sagrats pels representants eclesiàstics espanyols...
La generositat en
propostes es minsa, per no dir nul.la, però no hi ha ningú que s’escarrassi
gaire o gens en avançar abans de marcar la línia vermella de la Constitució com
a límit infranquejable. I aquí durant força temps hi ha hagut el debat de si
l’anomenada Carta Magna permet una consulta referendària, tal i com
l’ex-President del Tribunal Constitucional Rubio Llorente suggeria. Però potser
es tard per insistir per aquesta via, i el camí per sortir-ne lent. Per tant,
em sorprèn que ara que algunes de les forces polítiques es plantegen la
negociació prèvia per investir Pedro Sanchez, no hi hagi plantejaments mes
pràctics i d’execució a curt termini. Especialment des d’Esquerra, partit que
sembla haver fet una bona lectura dels darrers dos anys en termes de
possibilisme/realisme polític, i que l’objectiu de la independència sap que passa
per abans haver fet un exercici per aconseguir consensos mes amplis a
Catalunya.
Es per aquesta
insistència en emmarcar tots els debats dins l’àmbit constitucional i la
necessitat de ser pràctics en l’estratègia política a curt termini, que em
sembla imprescindible plantegem ja un referèndum... per votar la Constitució! Crec
que podria ser un bon únic punt d’exigència pel vot a la investidura.
No es poden
referir totes les discussions a un text que segurament no han votat ni un terç
dels espanyols actuals. Això suposa un error en origen, a partir del qual hi ha
els risc de patir un dèficit democràtic que pot minvar la legitimitat del
resultat. I es precisament el que els constitucionalistes raonen com l’arrel
que ha de mantenir fort tota legitimitat institucional. Es per això que es
necessari, obligatori si ha d’ésser una línia vermella, el que es voti novament
la Constitució.
Òbviament això
també permetria lectures perilloses, doncs comptar qui (quin territori) es
favorable o no ho es, potser es el que pot precipitar debats que no tenen marxa
enrere. Àdhuc obrir-ne de nous que semblen prohibits. Però la democràcia es el
millor estri que tenim per governar, i ha d’utilitzar-se independentment de si
els resultats son de gestió senzilla o no ho són.
